Aquest any la Tina en fa 70. Té 4 arrugues a la cara i un culazo de negrona guapa però (i ara penseu en les vostres iaies) qualsevol diria que està en plena tercera edat. Certament, no és el que era: canta dos prouds marys i es queda sense alè, però porta uns pitillos platejats i un escot de championship i li queda com els queden les coses a les dives: espectacular.
La beyonce canta bé, no us diré que no, però mireu el vídeo i adoneu-vos que el relleu generacional ha estat un fracàs. Està més bona però no hi té res a fer; quan s'és la Tina no hi ha cuerpazo que valgui. Tot i això, li dec els meus més sincers agraïments: la Beyonce ha aconseguit aixecar la Tina del seu nou sofà (aquell tan bonic que va fer-se amb la pell de l'Ike) i pujar-la a un escenari per rebre l'ovació del món sencer.
La Beyonce comença, s'aixeca i fa un tribut a les grans dives del soul i de sobte: "The Queen", i la Tina es marca dos performances al més pur estil de Snt Louis. El ball li queda una mica patós però només de pensar que té 70 tacos i està aixecant la cama fins a la cintura sobre uns talons de 20 centímetres ja m'entren ganes robar-li la recepta de l'eterna joventut. Jo vaig plorar, però entendré que la devoció turneriana és una malaltia personal que no teniu perquè compartir. Però posats a comparar, Proud Mary és Proud Mary i ni els Creedence, ni el Bruce ni la Beyonce arribaran mai a rascar una mica a la vora del talent de Mrs. Turner. Ni amb 40 anys menys ...
Espero que aquest atac de gambiterisme de la Tina sigui el preluudi d'una gira sorpresa i que algun dia pugui fer realitat el meu gran somni. Potser ara que l'Ike l'ha palmat li entren les ganes de d'ensenyar les cuixes de iaia per tot arreu!
KEEP ON DREAMING!
Kamikatze
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada