Berlin día 0

Berlin, primeres impressions:

Impressió 1: Berlin està plena d'alemanys. Seixanta anys enrere segurament no era així però els nazisme i la seva depuració racial va fer els seus atroços estralls i avui només hi ha gent rossa d'ulls blaus allà on mires. Tot i això, aquí hi ha tants lletjos com a Espanya i resulta curiós observar com de possible és ser un callo ros d'ulls blaus. Interessant.

Impressió 2: Berlin està plena d'alemanys. I quan dic alemanys ara no em refereixo a aquells fills de perra que s'emborratxen a Castelló d'Empúries i colonitzen Mallorca sinó als que es queden al seu país fent coses de profit i cultivant l'autèntica idiosincràsia alemanya: gent senzilla, amable i super hospitalària. Només arribar a l'aeroport m'he posat a la cua dels autobusos per comprar un bitllet i m'ha aparegut un senyor entranyable i m'ha ofert dos bitllets per dos dies i mig perquè ell marxava de viatge i no els necessitava més. La primera vegada que ha vingut no l'he entès i amablement li he dit "no, gràcies" (cony d'alemanys que el primer dia ja em parlen a la velocitat de la llum). Hi havia una cua llarguíssima de penya però s'ha empenyat que els seus bitllets havien de ser per a mi. I al cap d'un moment ha aparegut el seu amic viejuno i m'ho ha tornat a explicar. "Oh, gràcies, què li dec?". "Res, maca, jo no els puc fer servir". M'he estalviat 30 euros per l'amabilitat d'un alemany quan qualsevol català/espanyol/portugués m'hagués demanat la meitat del preu i algun que altre favor a canvi. Els alemanys són així.

També són així els meus veins. Visc porta contra porta de dos encantadors alemanys i els seu fill Joshuah que és una monadeta rossa amb ulls blaus. Només arribar m'han pujat la maleta (jo no pujaria a peu 4 pisos la maleta del hoste del meu veí ni per un plat de sushi), m'han convidat a un café (que he rebutjat pensant que sempre queda millor dir "no, gràcies" però després he pensat que això és només en el nostre món de garrepes i que segurament aquí dir "no, gràcies" et fa quedar com un desagraït). Però això ho he pensat ara així que hauré de picar a la porta perquè em convidin a un café. A la mitja hora d'estar sola a casa ja he perdut en Nailon o no se com es diu el gat i he hagut d'anar a picar a la porta del costat perquè m'ajudessin a buscar-lo. El gat és maco, però ni de lluny s'acosta a la Maoita.

Encara que faci aquesta cara de bon gat alemany jo ja veig que em portarà problemes.

Impressió 3: Berlin està plena d'alemanys rics. Visc en una casa que te cagas: més chic que el tocador de l'Agatha Ruiz de la Prada però super gran i super maca. I jo em pregunto, si algú que té aquesta casa necessita pillar una estudiant per aconseguir uns ingressos extres, com deu viure la gent amb pasta? Sospito que la meva amfitriona (a qui no conec i que està de vacances fins d'aquí a una setmana) és una lesbiana-mare soltera (mare d'una nena bonica de 3 anys). Indicis:

• Aquí no hi ha homes ni fotos d'homes ni res que ratlli cap sensibilitat masculina.
• A la paret hi ha penjades unes fotos d'ella vestida de marinero, de pirata i d'el zorro que em fan sospitar que té algun tipus de vena masculina.
• Té una nena rossa amb ulls blaus que no se li assembla de res.
• Li mola Frida Khalo. Buff.
• Està ple de llibres de "como subir a un niño tu sola".
• És la primera alemanya morena i hombruna que he vist.

Impressió 4: Només arribar he vist que a la cantonada de casa hi ha un restaurantet preciós de menjar oriental amb un "all you can eat" de 6,5 euros. I això em fa molt feliç. Una mica més a l'esquerra hi ha un indi i una barra japonesa de menú de suhi a 4 euros.

La meva habitació, la sala de la màgia de la nena, la cuina i una sala d'estar amb pilotes de saltar d'aquestes que sempre havia volgut tenir.

Impressió 5: No fa calor ni fred. La temperatura de Berlin mola mazo tot i que ara plou per tocar-me l'orgull però pararà i la temperatura tornarà a ser perfecta.

El Show de Truman no passava a Belin, no? Si demà apareix un veí que em diu "Por si no nos vemos luego: Buenos días, buenas tardes y buenas noches" em tiro al mar amb un vaixell de cartró. On són les càmeres?

Kamikatze