Dra. Norma & Mrs. Monroe

He decidit escriure una nova entrada avui, no perquè tingui quelcom concret per a explicar, sinó perquè vull demostrar que no calen 260.000 euros/any per mantenir un blog (cosa amb la que es veu que no està d'acord Hereu).

Ahir vaig tornar d'un sopar i vaig enganxar un documental sobre la Marilyn Monroe. Estava començat i, per culpa d'una profunda somnolència nocturna, no el vaig poder veure acabar. No vaig enganxar els seus inicis ni el seu final. Però vaig quedar-me ben impregnada de la història de la seva transformació de la tentación rubia a la que els estudis creien que podien torejar a l'actriu i mite ja històric que va decidir anar més enllà de la simple faceta de sex-symbol/mite eròtic per jugar-se-la per tal de convertir-se en una actriu dramàtica, amb decisió sobre els guions i papers que li oferien. Per això va traslladar-se de Hollywood -terra de somnis alhora que frustracions, humiliacions i marionetismes- a la ciutat més intel·lectual, oberta, moderna i evolucionada dels USA: Nova York. Tot això alentada i ajudadada (o finançada) pel seu amic, el fotògraf Milton Green. Ell, tot i ser amic íntim i ser l'autor de moltes fotos de Marilyn que donarien la volta al món. Moltes d'elles tenien una intimitat tendra resultat de la confiança de Marilyn cap al seu amic.


Però molts altres la va retratar (com diria la meva àvia) i en van treure fotografies. Entre ells:

Erich HartmannBen Stern


I, el meu preferit, Richard Avedon

La sort és que, tot i haver-me perdut el final i principi de la biografia de la que algun dia fou Norma Jean, una pobra nena abandonada a un orfanat per la seva mare, hi ha tal quantitat d'informació sobre aquest personatge, que no se'm farà difícil recuperar posicions en la meva carrera cap a la coneixença absoluta de la vida de la meva artista preferida.