dissabte, 17 de novembre del 2007

MICHAEL CLAYTON

No estiguis al servei dels altres... A menys que l'altre sigui en George Clooney i intercanvi serveis per... mimus, no?

Per posar-vos en situació s'ha de dir que Michael Clayton està produïda, entre d'altres, i com no podia ser d'altra manera, per la productora Section Eight, creada al 1999 per Steven Soderbergh i George Clooney. A aquesta dada se li ha d'afegir una altra que potser d'entrada no tindrà massa relació, i és que a mitjans (una mica menys) de 2000 es va estrenar una peli anomenada Erin Brockovich, dirigida pel mateix Soderbergh. La pel·lícula en qüestió em va agradar molt en el seu moment (la vaig veure dues vegades al cine; i no només això, sinó que la segona vaig arrastrar a un grup de gent amb mi, molts dels quals volien assassinar-me en sortir del cine), i també temps més tard, quan la vaig veure un parell de vegades més. El to documental que li donava la càmera en mà i els diferents personatges secundaris cutres molt a l'estil amèrica profunda, sumat a la interpretació d'una julia roberts que si bé ja havia fet de "barriobajera" en la disneloide (i no ho dic com a retret) Pretty woman, no va ser fins a aquesta peli on me la vaig creure.

Total, que me'n vaig del tema. Per què dic això? Doncs perquè sembla que set anys més tard George Clooney se li hagués quedat la espineta clavada de no haver-se pogut posar una perruca i fer ell de Erin, demostrant una vegada més que no busca ja els papers de home sexy-increïblement atractiu i triomfador (tot i que mujeriego fins la medul·la), sinó d'altres més compromesos. En fi, set anys més tard, doncs, sembla que li arriba la oportunitat de fer un paper més o menys semblant.

Canvia: ja no és una història real, així que no caldrà la perruca, pq la peli ja durà el nom d'un protagonista masculí. Director, ja no és Soderbergh, així que tot i que la llum i els plans recursos ja no són els típics hollywoodians, on tot està i es veu estudiat al mil·límetre (que en aquesta evidentment tb, però hi ha un xic més de personalitat en la direcció, i sobrietat en la imatge, tot i que no deixant d'assemblar-se a un thriller de videoclub com el que podria ser un La vida de David Gale). Els altres advocats: mentre Tom Wilkinson (Michael C.) i Albert Finney (Erin B.) exerceixen una vegada més d'actors camaleònics, Sidney Pollack (Michael C.) fa el mateix paper que li he vist fer sempre, tot i que disfressat pel nom de professions diferents.

No canvia: el protagonista, com en el cas d'Erin, és molt humà, la qual cosa fa que el veiem NO com el típic heroi que ho fa tot sempre bé per la seva naturalesa de líder, sinó com una persona dèbil, insegura, i amargada per una vida diferent a la que esperava. Els dos són pares de família aparentment fracassats. Tampoc canvia la trama més bàsica: peli d'advocats contra gran companyia.

A nivell argumental ja hi ha grans diferències entre les dos pelis. Michael Clayton és un thriller de detectius, humanitzat, tot i que sense desenvoltar-se de tota la merda i corrupció del món de les finances i els bufets més agressius i ferotges. És un arquetip més del dilema del poder davant la moralitat sumat al cluedo més clàssic.

Què té de bo: és molt entretinguda dintre del seu ritme lent i la seva voluntat de parlar d'un personatge més enllà de com està implicat a la història a nivell causal sinó per com hi és implicat o com s'implica ell mateix a nivell emocional. Bueno, què li diré a les nenes... Amb dues paraules:
George-Clooney. I Tom Wilkinson, que si al paper a Kassandra's Dream era molt divertit tot i que massa histriònic (però sospito que per exigència expressa del director), a Michael Clayton està absolutament fantàsticament anat de l'olla, sense pantomimes desviades del tema. I la trama, òbvia des del principi, però amb interés fins al final. I tb és interessant veure-la com una versió menys light de la seva "predecessora".

Què té de dolent: home, no et descobreix la sopa d'all tampoc. És una peli més, distreta però que no aspira tampoc (o això espero) a ser LA peli de la nostra vida. És una peli més, sense moltes pretencions que cumpleix el que promet. Crec, vaja.

2 comentaris:

Xevi ha dit...

Què diu vostè? Què parla d'en George Google? xDDD

Anònim ha dit...

M’estic aficionat als teus comentaris sobre les pelis, son molt bons la veritat. Continua així, que jo continuaré llegint apassionadament.
Vagi be!