Em va semblar més un assaig sobre les though patterns dels ianquis patriotes (quan li vaig agafar el truco i el gust a la peli) que una peli d'un parell de millonets amb presències de mega stars del cinema comercial nordamericà. Guanya per com recondueix la peli per deixar-te millor gust del que saboreges al principi. És lo més crítica que podia ser una peli comercial sobre el problema de prepotència que assalta als nordamericans. És una peli feta per demòcrates, es nota, però no deixa de ser el radicalisme políticament correcte. No deixa de tirar per les línies més òbvies de la rèplica al discurs republicà, sense mullar-se molt. En definitiva, posa el peu a la piscina, però després de 90 minuts... no s'atraveix a tirar-s'hi.A mi em va agradar, força la veritat, potser pq les meves expectatives eren mínimes per no dir inexistents. Està clar que és força light i que per això passa tan bé, i a sobre és curteta, per tant, ideal. Però sí que la recomano, pq com a mínim no et posa d'excessiva mala llet, i ja és molt, i com a mínim poder parlar-ne quan rebi les nominacions que siguin als Oscar (és la peli ianqui compromesa de l'any, i a sobre d'en Redford, per tant han de realizar el típic i hipòcrita acte de reconeixement pq no se'ls vegi tan conservadors com en realitat són).
1 comentari:
Què ets més, del pal Demòcrata o del pal Republicà?
A mi els Demòcrates aquest no m'agraden i l'AlGore el trobo repugnant. Els Republicans m'agraden més, tot i que són massa conservadors i poc lliberals pel meu gust.
Publica un comentari a l'entrada