ALERTA OVNI

La febre és aquí, esperonada per l'èxit mundial de la sèrie televisiva "X-Files", damnada pel frau Roswell i acaronada per l'obertura mental que proposa la filosofia New Age. Entre la fe i la mentida, el 'cuento xino' i alguna realitat innegable, retorna l'ALERTA OVNI.


A Montserrat, la nit del dia 11 de cada mes, es reuneixen grups de gent per veure els ovnis de Josep Grífol. És un 'contactat': té comunicació mental amb els aliens i les seves naus. Grífol els invoca i, a vegades, es veuen punts llunyans. S'ho creu tant que ho ha convertit en experiència mística. És l'aspecte messiànic dels ovnis.

Asseguts a la cafeteria de l'Hotel Overlook obsevem l'entrada de Josep Grífol: és un avi tendre i entranyable, vestit amb un jersei de rombes de colors. És fàcil imaginar-lo assegut a la vora del foc explicant batalletes de joventut als seus néts de procedència genètica desconeguda:

"Era un 18 de juliol i la vostra àvia i jo jeiem al davant del televisor mirant les mamachicho quan, de sobte vaig notar una picor a tot el cos. -Seran ladillas a l'entercuiux- vaig pensar, però el record d'una dutxa la setmana anterior em va desviar d'aquest pensament. -Serà que les mamachicho me ponen, me ponen cada vez mas- ... Bé, el cas és que vaig sortir al balcó de casa amb l'esperança d'aclarir l'enigma de les picors i qual no fue mi sorpresa quan un traç horitzontal platejat va dibuixar-se sobre el meu cap. Qui podria mai pensar que una llum desplaçant-se a la foscor podia ser una estrella fugaç? No hi ha dubte, si el pica el cul i veus una llum és que has vist un OVNI o que acabes de descobrir que tot i ser un John Wayne, el moter de la jupa de cuir et fa més feliç que la teva dona."

Així (o de manera semblant) explica Grífol la seva primera experiència extraterrestre. En Grífol parla molt bé: Utilitza paraules com "arrostrar", "temerio", "cordon de plata" o "clariaudiencia". Porta trenta anys explicant la seva història i ha trobat la manera d'incloure al seu relat un nombre ilimitat de vocabulari específic que despista una mica de les barbaritats que explica. (No és el mateix que et digui un ovni és un platillo plateado que una descarga electrostática acolchada). Ens diu que Einstein (que fumava pipa i portava les ungles brutes ... i què?) era uno de ellos. En certa manera, això ho explica tot: la teoria de la relativitat, les unglues brutes i el camp d'atracció magnètic que generava la seva dermis capilar.

Sí, Grífol sí. Soy uno de ellos! Us he pres el pèl! (Com mola ser un guarro i
un geni alhora)

També ens diu que Hitler tenia grans coses perquè era vegetarià. Suposo que és qüestió de gustos: alguns són amics dels jueus i mengen calamars a la romana; altres són amics dels calamars i fan els jueus al forn. Ser vegetarià és un gran què, sempre i quan no hagis aniquil·lat 10 milions de persones, és clar.

A les 11 marxem d'Overlook. Fa molta por però no tanta com anar a reunir-se amb 70 freakies a la carretera del Bruc. Tornarem amb una experiència paranormal a les espatlles o ens aixecarem demà al matí al port de l'Alguer amb un pot de barbitúrics a la butxaca i la sensació d'haver estat lleugerament remenats per tot arreu? Fa olor a marihuana i un grup de persones amb ponxos mexicans miren el cel mentre un parell d'inconformistes discuteixen sobre les reserves d'or i plata amagades als glaciars àrtics. Un tal Elias (vaya nombre más bueno) parla d'una llei que va inventar-se ahir a la nit mentre jugava en un racó amb els imans de la nevera: la ley de la TRACHIÓN és tan màgica ...

Estrella fugaç. Ohhhh. És una ovni! No, és una estrella. És un ovni, paraula de Grífol.

Ha estat divertit i plenament recomanable com a experiència innovadora de diumenge a la nit. A la propera trobada portaré una bossa de crispetes i tres paquets de pipes. No hem vist res, només una estrella fugaç, però hem tornat a casa sans i estalvis i amb un parell de frases de Grífol que ens han fet pensar molt:

• "La gente se entusiasma, enferma, decae y muere."


• "La merda, si la remenes amb un bastó, fa pudor".

Kamikatze.