“Aquí quien gana es Darwin, no Einstein” o “aquí el jefe es Darwin, no Einstein”. No rescordo exactament la frase, com no és molt difícil de veure, prò sí recordo que deien això en clara al·lusió al racionalisme versus el pragmatisme, o aplicat a la presó: la intel·ligència contra la força.
El fet és que sempre he tingut clar que si algun dia feia un blog el meu primer article faria referència a aquest tema, a la selecció natural. A veure, contextualitzem: els k llegiu això sabreu k la selecció natural és el concepte que Darwin va inventar per explicar (o batejar) la teoria evolutiva. Si som prou vagos per no intentar explicar aquest concepte amb les nostres pròpies paraules i tb prou com per no buscar una explicació més acurada que la que surt al wilkipedia, us trobareu amb això, les premises que dicten aquesta teoria. La primera afirma que entre els descendents d’un organisme hi ha una variació aleatòria, no determinista, que és en part heretable. La segona sosté que aquesta variabilitat pot donar lloc a diferències de supervivència i d’èxit reproductor, fent que algunes característiques de nova aparició es puguin estendre a la població. L’acumulació d’aquests canvis al llarg de les generacions produiria tots els fenòmens evolutius.
Tot això comporta a dues normes molt xules, k són com de naturalesa cinematogràfica, pq kden com molt sentenciadores (a lo Los inmortales i el seu “Sólo puede quedar uno”):
- Aquells membres de la població amb característiques menys adaptades (segons ho determini el seu medi ambient) moriran amb més probabilitat i
- Aquells membres amb característiques millor adaptades sobreviuran més probablement
En tot això, per això, jo identifico un error greu de logística, o potser és simplement que el meu cervell està atrofiat i em c
rec per un simple problema neuronal que sóc déu i que la gent que jo considero púrria hauria de ser exterminada. A veure... kines són les característiques que són considerades apropiades (extensiu de adaptades) que fan que la raça quilla, per exemple, s’entengui com una plaga de bactèries al segle XIV? Potser és que les neurones, per al nostre ecosistema actual, són elements biològics devaluats o potser que el fet de dur els pantalons tan estrets fa que alliberin un tipus d’hormones que els altres acabem retenint per culpa de dur pantalons de la nostra talla...
O potser és que aquelles crestes k duen no són en realitat simples capritxos estilístics, sino que són una mutació que els dóna algun poder especial que els altres no tenim... Sigui pel que sigui, ells sobreviuen, i encara no entenc perquè, pq compren tots els números pq no sigui així... En fi, vull pensar que algun dia la naturalesa recuperarà el seny, i s’adonarà que la seva estimada (i meva!!!) selecció natural s’ha de formatejar pq torni a ser la que era... SISPLAU!
Mentre, ens consolarem que en el cas de Prison Break de moment tota la glòria se l’endú Einstein, cosa que encara dóna una possibilitat d’escapada per si al final la teoria evolutiva entra en bancarrota i s’enfonsa definitivament.
Michael, estem amb tu (i tb amb en Jack Sheppard, sigui on sigui)
No passeu de les anti-tortugues, sisplau!!
1 comentari:
Certament, la selecció natural no sembla impartir justícia pel 759. Però tampoc fa gaire bé a les portes de l'up&down. Heus aquí la meva pregunta irresoluble: perquè tots els pijos tenen dents de cavall i van pel món amb la boca oberta com si esperéssin que un domador senegalès els llancés unes monedes d'or a la boca? I més encara: perquè és la mateixa boca que tenen els quillos?(aquí suposo que el desencaix mandibular provocat per l'excés d'estupefaents hi té alguna cosa a veure).
II Qüestió: perquè molts pijos són guapets i més curts del que hom poqués arribar a imaginar en un ésser de la seva mateixa espècie? Perquè són sempre el resultat d'un pijo ric i una buscona guapa, ambdós prou curts per suportar el retard de l'altre ja que tots dos són, alhora, fills d'altres parelles de la mateixa naturalesa.
Publica un comentari a l'entrada