Que es faci un programa com Plutón BRB Nero. Ajuntar en Carlos Areces, una tia bona qualsevol i un director com l'Àlex de la Iglesia prometia relativament. Però és una puta merda. Que després de tots aquests anys de complicitat televisiva emissor-espectador encara haguem de tragar-nos noves sèries d'humor amb els acudits més bàsics i les trames més repetides de la història de l'humor és, si més no, decebedor. Si, a més, poses una plantilla d'actors tan pèssims com aquests, cap a casa! Podria dir que li donaré una segona oportunitat però de moment no em dona la gana.
Sort d'en Carlos Areces, que amb aquesta cara ho salva tot.Que un gos entrenat per trobar sang detecti sang de nena rossa al maleter dels McCann i això no sigui una prova inculpatòria. Que eren una parella de psicòpates descerebrats i que s'havien carregat a la seva nena (vés a saber en quines circumstàncies) ja se'ls hi veia a la cara de "relamidos" anglesos. Però que després que un animal especialment entrenat per això demostri que el cadàver de l'angelet McCann havia estat al darrere el sofà, sota l'aigüera i al maleter del cotxe (suposo que en un estrany recorregut traçat pels seus estimats pares que intentaven amagar-lo) i que això no serveixi per a res em fa pensar que aquests desequilibrats mouen més fils dels que semblava. Pobre Maddie.
Que l'Stephen Hawking faci el camino de Santiago.
Que el món s'enfonsi en una inevitable crisi econòmica.
Que tothom digui que la Penélope parla tan bé l'àngles quan no sap ni cordar-se les sabates.
Que els mallorquí sigui català quan no sembla ni una llengua.
kamikatze
7 comentaris:
jo sé que és normal als inicis d'una nova "sitcom" or whatever que hi hagi un ritme tan calculat com el que tenia la sèrie, tan fals i incòmode, però... que parlem de l'Àlex de la Iglesia, que se suposa que una mica de "tablas" té, no? Però es veu que sí és veritat això de que fer tele i cine no són coses tan semblants... el problema és: llavors menys supèrbia i més aspirar a guanyar punts amb la qualitat de la teva nova creació que aspirar a entrar amb els punts guanyats pel teu nom i després decebre a una audiència que va tenir la més mínima esperança en un producte que podria haver estat, com a mínim, original si la primera impressió no s'hagués enganxat com una paparra a la vergonyosa sensació de déja-vu (ho dic pq em va fer pensar en els productes televisius dels 80 - ppis dels 90, per lo cutre...)
FLAIX CULTURAL:
si vius a l'Àrea Metropolitana de Barcelona no cal que avui miris la tele, que ja no fan Herois Quotidians.
El millor que pots fer és anar al Caixa Fòrum, que a les 19.30 projecten la peli El Sentit de la Vida dels M.P.
Les membres d'aquest blog vam veure el sentit de la vida fa un mes en un atac de necessitat de Monty Python així que encara tenim la vomitona massa fresca per tornar-hi, però gràcies pel flash (sempre és bo sentir parlar de M.P.). Merci!
La darrera vegada fou fa uns quatre anys. Temps raonable, crec. Amb les bones pel·lícules no s'ha d'abusar.
Al meu blog he fotut una parrafada sobre l'esdeveniment.
He llogat un detector de metalls manual per a localitzar la meua capacitat de síntesi, recentment perduda.
Suposo que sabeu que en Carlos Areces és el dibuixant del Jueves... quin tio! Vosaltres que esteu més properes al subnormal de la Ser, li podeu fotre un clatellot de part meva? A tot això: No escolteu ONA FM, mai...mai... he dit mai...
I amb el nom de Plutón BRBNero no vau endevinar que es tractava del mateix humor caspòs que porta a TVE desde l'època del destape?
Per veure una sèrie xorra situada a l'espai ja existeix Red Dwarf.
Supose que enyorem el Nan Roig, oi?
No sempre es pot fer una Guia de l'autoestopista galàctic.
Publica un comentari a l'entrada