GOOD CHARLOTTE

Mmmmmmmmmm... crec que no sóc del tot bona. Sóc una persona bastant dolça en el tracte personal, afable en la majoria de les circumstàncies, i més encara quan es tracta de resoldre conflictes que no em concerneixen. Però molta gent continua preguntant-se per què m'agrada tant en Tarantino, que només blasfema, mutil·la i mostra el fons obscur de la humanitat. Doncs avui, mentre buscava una llibreta he trobat la resposta a aquestes incògnites: sóc de naturalesa gore, destructiva i, tal com va dir-me en Txelu en un moment de la meva vida... "tinc molt d'odi a dins".

Sé que en aquest blog no és la primera vegada que surt el tema, ja que hi ha hagut més d'un post on expressava els meus sentiments d'odi i despreci, però per primera vegada... tinc una prova incriminatòria:

Aquest dibuix prova dues coses:

1) Que ja de més petita tenia una atracció fatal en vers la sang (cosa que m'ha dut, probablement, a enamorar-me d'en Quentin)
2) Que sempre he dibuixat FATAL

De la segona res a dir, tret que es nota que no he sortit al meu avi. De la primera... doncs que parafrasejant a la Mariona, serà cert que sóc "un bombó de cianur", que tot i amb aparença fràgil -sobretot si em trobeu mirant una bona peli de sensibleria de manual- de vegades tinc un caràcter que tampoc caldria que mostrés a la humanitat.

Moltes vegades cal que ens guardem certs pensaments i que no els deixem sortir. Mai.