OKUPACIONS

Ahir vaig estar passejant Berlín de casa okupa en casa okupa. Aquí n'està ple i la majoria estan legalitzades. Són artistes, parats, voluntaris i vells activistes que mantenen encara la il·lusció d'una profitosa vida comunitària. Han aconseguit salvar vells edificis de l'enderrocament i n'han convertit una bona part en hostals, centres socials, locals d'exposició i vivèndes "veritàblement sostenibles". És una okupació que mola.

Mentre camino no puc evitar pensar en com de diferent em semblen aquests dels nostres estimats okupes catalans, cada vegada més violents, jerarquitzats i poc donats a la principal vocació dels squaters originals. Serà el desconeixement, però són aparentment moviments oposats.

Tampoc costava tant mirar com es deia "desalojos" en català.

Arribem a Regenbogen (arc de sant martí) on una vella suïssa amb pinta d'haver portar una vida complicada i d'haver trobat aquí el seu petit espai de tranquil·litat ens ensenya una mica el que fan allà. No és una visita turística sinó un favor personal que aquesta ha concedit a la nostra estimada profe activista. Hi ha una hostal, una taller de bicicletes i una fusteria on els més desafortunats del barri aprenen a fer alguna cosa de profit, un menjador popular on cuinen verdures amb tofu per 3 euros, un parc per a nens i un edifici de vivendes on s'aprofita l'aigua de la pluja, l'escalfor del sol i tot allò que la natura és capaç d'oferir-los. Són els vells hippies, els bons, els que creuen encara en un món més just per a tothom.

Pensar en els okupes com un movient de colors i fantasia se'm fa una mica complicat. Però mira quines casetes més boniques ...

A l'altra banda hi veig un moviment de joves inconformistes. Estan en contra de la propietat privada i decideixen ocupar tots els locals d'aquells barcelonins que mantenen els espais tancats. Són radicals, sovint artistes però els manca allò que neix del cor mateix del moviment squater: la creença en una veritable vida comunitària, sense líders ni beneficis, sense violència ni interessos individuals. Els manca allò que manca a qualsevol altre català en una societat dominada per l'ambició a qualsevol preu: l'altruisme. No tot pot funcionar a qualsevol lloc. Això funciona aquí.

Aquest és el cas de dos turcs molt llestos que després de la caiguda del mur van apropier-se d'un terreny tan proper al límit que no era de ningú. Van muntar-se una casa a sobre un arbre aprofitant una paret al cosata i un hort gegantí en ple centre de Berlín. És una casa curiosa d'uns espabilats que viuen com reis al vell mig del paradís.

Kamikatze