FUERTEAVENTURA

Desgràcia còsmica, senyal kàrmica, Día de la marmota o...

potencial privilegi lostià?

El dia 15 vaig preparar la maleta per marxar l'endemà amb les meves amigues de vacances, a prendre el sol i descobrir una mica la màgia de les Canàries. Destí: Fuerteventura. No tenia previst comprovar la definició de la paraula "ventura", però d'ençà de la meva estranya relació (o mala relació, o simplement relació difícil) amb aquest paratge crec que té molta més gràcia a l'hora d'explicar l'història. Pels qui no volgueu anar a buscar el seu significat, us facilito la feina:

Ventura.
(Del lat. ventūra, pl. de ventūrum, lo por venir)

1. f. fellicidad

2. f. suerte

3. f. Contingencia o casualidad.

4. f. Riesgo, peligro.

5. f. ant. Suceso o lance extraño, aventura.

"Lògicament", com diria en Nadal de Polònia, no em refereixo a les dues primeres accepcions per tal d'explicar-vos la història. Més aviat, hauríem d'anar directament a fer un "matxambrat" de la 3, la 4 i la 5. I és que dos d'anada a Fuerteventura "comprats" després, continuo a la terra de les habaneres i dels pescadors, assistint, després de dos anys, a les barraques de Palafrugell, festa popular preferida per la meva persona. Però per als que desconegueu la història, una breu sinopsi seria dir que vaig anar a el dimecres amb destí Fuerteventura cap a l'aeroport de Girona i per culpa de la meva personalitat caòtica tenia el document nacional (?) d'identitat caducat, així que vaig tornar-me'n cap a caseta... Per la tarda vaig estar mirant vols per marxar cap a gaudir de les meves vacances. Em va costar moltíssim decidir-me, però al final vaig comprar un vol per 175 euros. Al final el viatge em costaria 400 euros, però com a mínim em posaria moooolt morena, oi? Doncs... no exacatament. Al dia següent, "cual Atrapado en el tiempo", em trobava aixecant-me altre cop abans que sortís el sol i, amb la meva maleteta, tornant a marxar cap a l'aeroport, però aquesta vegada al del Prat. I allà, al taulell de facturació, la notícia: "Tens plaça reservada al vol però des d'eDreams no han emès el teu bitllet". Val a dir que la gent de Air Europa van estar AMABILISSÍMS, però jo no vaig poder marxar cap a Fuerteventura. Es veu que l'oferta que vaig contractar es va acabar i em van cancel·lar el bitllet i que "ens posaríem en contacte per trobar tots junts una solució... JA!". I res, cap a casa altre cop.

Ara amb broma dic que, tal com a la peli anteriorment citada d'en Bill Murray, cada dia maixeco, vaig a un aeroport a marxar i em diuen que no... Doncs seguint la sèrie lògica... demà cap a REUS!!!!

Necessiteu saber si aquest estiu serà més llarg que els anteriors?! Compreu una marmota!!

I de tot això trec una conclusió crec que força sensata. Jo NO havia d'anar a Fuerteventura. No era el meu destí, i desobeir al destí, tal com insinua John Locke, pot ser "arriesgado", eh ventura? Sí que al final he pensat en la meva història com una senyal lostiana... "My destiny", "The island doesn't want me to go there", "Things happen for a reason", etc. Però el que ha fet que decididament em plantegi que un misteri lostià s'amaga al darrera de tota aquesta història és comprovar les estranyes connexions que s'han manifestat al meu voltant, començant per la coincidència més gran de totes: trobar-me una coneguda de London resident i estudiant a Pamplona a les barraques de Palafrugell i que ja fos, de fa temps, coneguda d'una amiga meva del poble... I és que... no podem oblidar que a Lost encara hi ha molts misteris relacionats amb nexes entre personatges dels quals en desconeixem el significat... mmmmm... Dharma a Palafrugell?!

F A T E