I d'aquí poc la calavera de vidre...

Tubular Bells II de cap vespre, i ni tan sols sembla que el dia estigui com per tirar. La pluja ha fet sortir als venedors de paraigües com si fossin cargols esperant ser caçats per servir d'àpat majestuós de la carlota; jo m'imagino aquesta espècie visquent com el "poble" a Demolition Man (pq m'agraden tant aquest tipus de pel·lícules?), a les clavagueres per no ser descoberts i perquè des de la "superfície" tots ens preguntem on s'amaguen durant els dies assoleiats (tot i que, a l'hora de la veritat, durant aquest tipus de dies jo em trobo buscant la força de voluntat per anar a tumbar-me tretze minuts al sol -que per suposat a mi me'n semblen setanta-).

En relació a l'acompanyament gràfic que avui decora aquesta entrada, dir que a partir d'ara els dies que em vingui de gust -per descomptat- traduiré al castellà les meves soses divagacions (atenció, sóc súper lúcida i ocurrent quan camino pel carrer camí a la feina, però esclar, a l'hora de posar-me davant l'ordinador tota la meva genialitat es troba en un coma profuntd). Doncs com que el meu amic proveidor de material gràfic i audiovisual vol aprendre català (eufemisme per dir que no vol fer l'esforç de llegir en aquest preciós idioma pq es cansa i es frustra si no enten quelcom -està clar que aquest comentari serà obviat de la versió castellana, encara que sigui per comprovar si el senyor Pan ha intentat valorar la meva intenció que aprengui català i que "parli sense vergonya, parli en llibertat, i si s'equivoca... que torni torni torni a començar") i és dels pocs que ens segueixen... doncs "lo que sea pa nuestra audiencia".

¡Mi monstruito, te quiero tanto tanto a tí!

(pq els peus de la Queta són repugnants?)

Tubular Bells II durante el atardecer, y ni siquiera parece que el día esté como para tirar. La lluvia ha hecho salir a los vendedores de paraguas como si fuesen caracoles esperando ser cazados para ser el manjar de carlota; yo me imagino a esta curiosa especia viviendo como la plebe en Demolition Man (pq me gustan tanto este tipo de películas?), a las cloacas para no ser descubiertos i para que desde la superficie todos nos preguntemos dónde se esconden durante los días soleados (aunque yo, en realidad, durante este tipo de días me encuentro buscando la fuerza de voluntad para ir a tumbarme trece minutos al sol -que por supuesto a mí me parecen setenta-).

En relación al acompañamiento (mira que és lletja la "ñ") gráfico que hoy decora esta entrada, decir que a partir de ahora los días que tenga tiempo y me apetezca traduciré al castellano mis sosas divagaciones (atención, soy súper lúcida y ocurrente cuando camino por la calle camino al trabajo, pero claro, a la hora de ponerme delante del ordenador toda mi genialidad está un coma profundo). Pues como mi amigo proveedor de material gráfico y audiovisual quiere aprender catalán y es de los pocos que nos siguen... pues "lo que sea pa nuestra audiencia".