NO al DIA

Per anar donar vida a aquest pobre blog moribund (i en culpabilitzo a tots aquells que no el llegeixen, i que no s'han pres la molèstia de conèixer-lo... jijiji), vull expressar una queixa, una queixa cap a mí i una altra cap al Dia, aquesta empresa tan cutre de supermercats bruts i ronyosos.

A veure, us posaré en situació. Ja des que va passar amb l'Eric (coneixeu la història de l'excèrcit del fènix? En aquest mateix blog hi ha un documental del meu germà al respecte de tota la història, que es resumeix en què l'Eric, un nen de 14 anys, va enviar un email al Dia demanant-los l'etiquetatge en català i, com que firmava l'exèrcit del Fènix -nom que tots coneixereu per ser el títol d'un dels llibres de Harry Potter-, va ser denunciat i posteriorment acusat per la fiscalia de l'estat de terrorisme...) a casa vam fer un boicot absolut a aquesta empresa. Però després de tres (?) anys, avui, per necessitat, he hagut d'entrar a un Dia a comprar salsa de tomàquet. El fet és que he entrat a aquest fastigós supermercat i ja m'ha costat força trobar el que volia, però bé, ho he fet. Em dirigeixo llavors a la caixa i la tipa que cobrava em diu: "son xx con 49 céntimos". I em torna mig euro. Que dic jo... vale, a qui li ve d'un cèntim? A mi no, clar, però... mmmmmm... és el meu cèntim... En fi, acabo de pagar i vaig a desar les coses a una bossa, però no n'hi ha cap i dic: "em passes una bossa?", i la tia, sense mirar-me em tira una bossa de plàstic mentre em diu: "3 céntimos". I jo, que no pillo que va amb mi, dic: "dóna-me'n una altra, sisplau". I sento que diu "6 céntimos". I jo, pensant... aaaaaaah, que a sobre de que em caieu malament, sou una empresa incòmode. Que a veure, he de dir que si fos el meu lloc de compra habitual ho trobaria molt bé, però imagineu què agradable és arribar a un lloc on no vols ser i que a sobre et posin pegues... Doncs clar, penses: mai més. Però lo bo és que veient el tema, pillo una bossa i deixo l'altra i dic: "Res, només n'agafo una". I li dono 20 cèntims. I ella, recull l'altra bossa a la vegada que em dóna canvi de 14 cèntims. Total, per la cara se m'han quedat 4 cèntims aquesta gent a qui jo havia manifestat el meu rebuig més absolut...

Està clar que no es poden abandonar mai els principis, ni tant sols cinc minuts!!