WERNER HERZOG

Ja que tinc 40 pàgines escrites sobre aquest entranyable senyor faré un reciclatge de material i us faré aquí un breu resum sobre la vida i obra d'un home que està com una puta cabra. Klaus Kinski? No, Werner Herzog, el seu millor enemic.

Herzog és un director de cinema alemany que ha passat a la història com un dels millors 50 realitzadors del món fent coses com un documental d'una hora sobre subastadors de bestià o 40 minuts de filmació en pla seqüència d'un reverent americà fent un recital al més pur estil rat pack. Apart d'això, lo de que està boig ve per coses com amenaçar a punta de pistola els actors o anar caminant de Munich a Paris amb la convicció que així salvaria una col·lega seva que s'estava morint. No va morir, pobre senyora, amb els remordiments que tindria d'haver empès un home a caminar-se mig Europa! Ahí va el meu treball:

Pais del Silencio y la Oscuridad (1971) és el film documental que expressa d’una forma més incisiva el fracàs del llenguatge en el procés cognitiu de l’ésser humà. La protagonista del documental (que en aquest cas apareix molt més ben definit i emblematitzat que a la resta de films) és Fini Straubinger, una dona alemanya de 56 anys , cega i sorda com a conseqüència d’una lesió infantil. Al llarg del documental (a més d’explicar la seva història personal), Fini recorre un seguit d’hospitals i cases particulars en les quals prova d’ajudar persones amb deficiències comunicatives més greus que la seva propia.

Bells from the deep és un documental sobre les supersticions a Rússia. Aquesta és la foto del més graciós de tot. Això és penya refregant-se pel gel perquè diuen que a sota hi ha una ciutat russa que Déu va sepultar per protegir-la de la invasió mongola i que de tant en tant se senten les campanes sota el gel. Creuen que és una ciutat santa i amb 70 anys es refreguen com cucs a veure si la veuen. (Són retrassats però estan molt en forma, això sí).


Los médicos voladores de África Oriental, un dels seus primers documentals. Rodat a Kenia, Uganda i Tanzania l’any 1969, el film explica les dificultats d’un grup de metges auropeus per subministrar a les tribus africanes més primitives els mitjans mèdics necessaris. "Después de llegar al corazón del desierto Masaï no queían subir los cinco escalones que conducían al interior del camión." Mira tu quina putada.

Cuánta madera roería una marmota és un documental de caire descriptiu en què el realitzador segueix el desenvolupament del campionat del món de venedors de bestià, dut a terme a la ciutat de New Holand, Pensilvania l’any 1976. Aquesta competició s’emplaça precisament en una zona del comptat de Lancaster en què els urbanites americans conviuen amb alguns reductes de comunitats Amish. I tu diràs "quina gràcia té això?" Doncs que els subhastadors de bestià parlem com un dimoni de ràpid! Al principi fa molta rissa però el documental dura una hora i acabes amb ganes de fotre-li una vaca a la boca de cada concursant!

http://www.youtube.com/watch?v=sMJ4thppCkk

I aquí ve el millor de tots: God's Angry Man. La història d'un predicador televisiu encegat pels diners i la fama que pilla atacs de ràbia continguda i t'amenaça de mort si no li extens un xec de 100.000 dòlars per honorar el nom de Déu.


Bé, crec que per avui ja n'heu tingut prou de Herzog. Està xalat i guionitza el que dieun els personatges dels seus documentals però val molt la pena. El cabró és un crac en explicar històries que semblen molt poc interessants i fer-les super molonas. Jo de vosaltres me'n miraria algun. El món és ple de freaks.

Kamikatze