NOTÍCIA DEL DIA:

M'han donat les pràctiques a BCN. Sí. No me les han donat allà on jo volia, Novartis, però li han donat a la Júlia. Què vol dir això? Doncs que no només vaig a Bcn definitivament, sinó que A MÉS també ve la Júlia!!! Que pels qui no ho sapigueu és la meva millor amiga del màster, és la meva companya d'aeròbic, és la meva companya d'apartament a Washington i és la persona que m'hagués endut a la maleta si hagués hagut de segrestar algú per anar a Barcelona.
I no només això!! També ve l'Eduardo, l'integrant mexicà del trio calavera que m'han alegrat moltes de les nits pamploniques. A ell li han donat Bassat&Ogilby, una plaça que en principi no hi era però que s'han inventat pq l'Eduardo pugui fer-hi pràctiques.
"M'han donat Bcn i Júlia"

Algo semblant a això anirà passant durant els mesos de pràctiques. Potser no amb el ritme d'aquí Pamplona, pq Bcn és més gran, evidentment, però passarà al mas, a Port Aventura, a Olot comprant verges, a Palafrugell gaudint de les cales i el sol... Després de tantes i tantes hores juntes aquesta és la millor manera per no tenir-ne monu!! Des de Washington tindreu més notícies nostres, així que com a mínim espero que seguiu les nostres aventures a l'altra punta del món, que seran moltes, ja que la nostra habitació no dubteu que serà la més cool de totes les del màster.
We'll be back!! (before getting back to Bcn. Qui ho havia de dir? Amb lo que odiava aquesta ciutat abans de començar la carrera... Aix!)

I a l'altre costat el nord-americà (?¿) de la classe, en Lalo (que algun curiós potser en coneix les cròniques del blog que tenim linkat per aquí baix i no està agrupat amb els altres pq són una cateta que no sap afegir links al blog...)!!! Un dels tres mosqueteros, ja dic, dels meus amics "mimosín" del màster. És un dels dos segrestadors de les kipnapable girls. Un dels que sí sap el número de pis i porta on visc. És qui millor exposa en públic a la meva classe.
Ara vindrà a Catalunya sense haver-ho planejat, perquè ell volia anar a Madrid. Però espero que surti ben orgullós d'haver passat un temps a terres mediterrànies. Que s'hagi sentit còmode i feliç d'haver estat aquí.
Res, de seguida continuo explicant-vos, agradables lectors invisibles!! MUAAAAAAAAAAAAAAk!
4 comentaris:
FELICITATS BONICAAAAAAAAAA!!!!
T'han donat BCN però on? Bé, estic molt contenta de tenir-te aquí a la vora com a mínim una temporadeta més perquè ara ja no tindràs cap excusa per desfer-te de mi i m'hauràs de tragar tots els dies que vingui a raptar-te a la teva feina, vale?!
T'espera un gran any, Charlie, ho auguro! Quan marxes a Washington? No sé si serà molt demanar però a veure si tenim un momentet per celebrar el meu aniversari!
Un petonàs!
(felicitats, felicitats, felicitats)
PD: Has vist el grandiós vídeo que t'he enviat o no? He estat molt temptada de linkar-te'l aquí però potser s'hagués descobert massa el tema turtle ... res, millos que quedi en el nostre secret ...
Un petonàs!
x la gina, comentari del flog:
MAI! MAI he vist res en aquestes històries. I ho he dit sempre, però saber que tu tampoc (pausa per respirar) no em fa voler pensar que en realitat és mentida i que ningú hi veu res, sinó que em fa voler pensar que tornem a estar al mateix "equip", en el que no conicidíem des que el món va ser dividit entre aquells a qui els agrada Moulin Rouge i als qui no.
Així, avui, m'has alegrat el dia.
PD. havia vist el vídeo, no t'ho vaig dir?! I un dia se'm va escapar la melodia xiulada davant del protagonista... :S
PD2. en realitat fins al 15 no torno a bcn (hi passo l'últim cap de setmana) pq és que ja no tinc temps (he d'acabar munts de treballs) de fer tot el que he de fer abans de marxar a wsh. Marxo el 23F... ¬¬' xD
Doncs això que ja t'he dit al fotolog... Encara que no sigui al lloc on tu volies estaràs amb la teva gent, disfrutaràs altra vegada de Barcelona, i seràs a prop de molta altra gent que t'hi vas deixar abans d'anar cap a Pamplona (jo m'hi compto, eh? Però hauràs d'esperar que torni de Gal·les...).
Un petonàs enorme, reina!!!
Nina!!! ueeeee!! Cap a barcelona tots!! T'ha sortit rodó no?? que contenta que estas!! malegro moltissim nena,t'ho mereixies!!ja t'ho vaig dir que tenies tots els números, que bé! que bé!
Una abraçada molt forta, i petonets!
T'enyoro.
Publica un comentari a l'entrada