Ya sabes, vivo como Robinson Crusoe, náufrago entre 8 millones de personas. Entonces, un día vi una huella en la arena, y allí estabas... es algo maravilloso, cena para dos, diu ell.
Si te enamoras de un casado no te pongas rimmel, respon ella.
No va ben bé així, però... No és una meravella?
Pq una tarda, avorrida, i amb ganes d'estar amb la mama, mires una peli d'en Billy Wilder, i t'adones com alguns directors nord-americans solien fer les pel·lícules més agredolces del món i tot i així fer-te somriure. Com podien fer de pelis tan i tan tristes en el seu transfons, i alhora tan tendres?!
Cada generació i a la vegada cada nacionalitat ha donat estils diferents cinematogràfics.
Però tot i així, em quedo amb els directors amb estils propis que fan que el cine sigui més que un negoci; que sigui l'art més creatiu i emotiu que pot haver-hi.
Pq una tarda, avorrida, i amb ganes d'estar amb la mama, mires una peli d'en Billy Wilder, i t'adones com alguns directors nord-americans solien fer les pel·lícules més agredolces del món i tot i així fer-te somriure. Com podien fer de pelis tan i tan tristes en el seu transfons, i alhora tan tendres?!
Cada generació i a la vegada cada nacionalitat ha donat estils diferents cinematogràfics.
Però tot i així, em quedo amb els directors amb estils propis que fan que el cine sigui més que un negoci; que sigui l'art més creatiu i emotiu que pot haver-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada