Quan vaig anar a veure l'última peli al cine amb l'Àlvaro, em va dir que la peli de la que estaven passant el trailer no se la perdria per res del món. Era American Gangster, i a mi em va sonar a una peli més d'en Denzel Washington fent el paper de Denzel Washington en el que seria una peli més sobre capos multimilionaris amb negocis il·legals. I vaig pensar: "Pse" com a resposta interna a la seva exaltació.
American Gangster, diuen, és una versió moderna i en model "Basada en una historia real" de French Connection, peli de la que sempre he sentit a parlar a casa, però que no he vist mai (per culpa del desafortunat error del meu germà, en comprar el que creia que era la peli, però que en realitat era la segona part de la mateixa -peli que, segons diuen, va ser força responsable de la creació del mite "segones parts mai foren bones"), una altra peli de gàngsters i capos de la mafia on un bon poli trata de caçar al poderós dirigent del crim organitzat.
American Gangster és una perversió del somni americà. És la idealització d'un camí a l'èxit independent a les condicions socials i a la moral. És l'admiració per l'ambició i la lluita per fer-se un lloc en el negoci del negoci, sigui quin sigui el producte i els valors venuts. Una història on el bo i el dolent altra vegada no són ni tan bo l'un, ni dolent l'altre. El dolent és pitjor, pq a part de ser dolent, és humà, cosa que el converteix en un dolent que no ens desprèn compassió perquè es comporta fora dels clitxes del dolent convertible, i que desperta tot el rebuig que, al cap i a la fi, podem arribar a sentir pel gènere humà pels seus defectes com a espècie que juga a viure en comunitat sense, en realitat, haver sortit de la selva. De cop, i sense que se'ns mostri de manera massa explícita, veiem que només actua segons una dinàmica gairebé lògica dintre dels elements de la seva espècie: no menteix a la seva naturalesa, perquè no és més que un mafiós que busca el màxim benefici d'aprofitar-se de la feblesa humana. Castiga la insubordinació, castiga la falsa moral representada per uns prepotents i corruptes agents de la llei , i castiga l'avarícia i la supèrbia de la competència quan li demanen que retiri el seu monopoli. I tot a base de cobrar-se de la debilitat de l'ésser humà, reencarnada en la necessitat de drogaadictes bojos per xutar-se el que sigui per fer millor les seves vides, buscant una dracera per arribar a una felicitat absent.
I entre tant, un agent de la llei incorruptible trepitjant-li els talons al més pur estil Tom & Jerry. Un personatge aparentment honest que es creu un pària només per ser posseidor del dot de la honradesa, però que s'adona que la realitat és més complicada quan qualsevol persona, fins i tot els qui es regeixen per codis d'honor correctes, pot cometre errors, i que qualsevol és capaç de fer mal als altres sempre que jugui a sobreviure a la jungla, fent això més difícil distingir entre els bons dels dolents. Només garantint que els que fan de bons són bons i es comporten com a tals, es pot començar a posar les coses al seu lloc.
Dirigida per un sempre camaleònic Ridley Scott, que ha fet des de pel·lícules enormes com Blade Runner, Gladiator o Alien, a projectes més independents com Matchstick Men (Los impostores), o d'altres que costaria atribuir-li havent llegit els noms anteriors, com Hannibal, 1492 o Thelma & Louise. Llavors reutilitza a un dels seus actors preferits, com és en Russell Crowe, i li encolomen un altre monstre ja de feia molt interessat en el projecte, i crea una molt bona peli, ben ambientada, on es diu i es fa tot el que s'ha de dir i fer: en altres paraules, amb la duració perfecta. I tot això amb una estupenda ambientació dels 70-80.
Un Denzel, ja dic, correcte sempre en el seu repetitiu paper de rei del mambo (no és despectiu, però és que és per a mi ja no pot fer res que em sorprengui, pq sempre ha estat massa constant en la seva qualitat, i ja no crec que tingui res més a aportar a una vida d'actuacions sempre molt lloables), i a un Russell Crowe esplèndit en una de les seves interpretacions més humanes, en una carrera plena d'ocasions per veure l'elegància del seu treball, i la capacitat de convèncer-te de pq és una gran estrella, amb papers tan diversos com Gladiator, A beautiful mind, Master and Commander, A good year...
Nota: un 8-8'5 (depenent de lo lateral que estigui la pantalla del cine). No, no, un 8'5-9, encara que sigui per una de les seqüències finals, amb el desplegament policial que posa les coses al seu lloc
American Gangster, diuen, és una versió moderna i en model "Basada en una historia real" de French Connection, peli de la que sempre he sentit a parlar a casa, però que no he vist mai (per culpa del desafortunat error del meu germà, en comprar el que creia que era la peli, però que en realitat era la segona part de la mateixa -peli que, segons diuen, va ser força responsable de la creació del mite "segones parts mai foren bones"), una altra peli de gàngsters i capos de la mafia on un bon poli trata de caçar al poderós dirigent del crim organitzat.
American Gangster és una perversió del somni americà. És la idealització d'un camí a l'èxit independent a les condicions socials i a la moral. És l'admiració per l'ambició i la lluita per fer-se un lloc en el negoci del negoci, sigui quin sigui el producte i els valors venuts. Una història on el bo i el dolent altra vegada no són ni tan bo l'un, ni dolent l'altre. El dolent és pitjor, pq a part de ser dolent, és humà, cosa que el converteix en un dolent que no ens desprèn compassió perquè es comporta fora dels clitxes del dolent convertible, i que desperta tot el rebuig que, al cap i a la fi, podem arribar a sentir pel gènere humà pels seus defectes com a espècie que juga a viure en comunitat sense, en realitat, haver sortit de la selva. De cop, i sense que se'ns mostri de manera massa explícita, veiem que només actua segons una dinàmica gairebé lògica dintre dels elements de la seva espècie: no menteix a la seva naturalesa, perquè no és més que un mafiós que busca el màxim benefici d'aprofitar-se de la feblesa humana. Castiga la insubordinació, castiga la falsa moral representada per uns prepotents i corruptes agents de la llei , i castiga l'avarícia i la supèrbia de la competència quan li demanen que retiri el seu monopoli. I tot a base de cobrar-se de la debilitat de l'ésser humà, reencarnada en la necessitat de drogaadictes bojos per xutar-se el que sigui per fer millor les seves vides, buscant una dracera per arribar a una felicitat absent.
I entre tant, un agent de la llei incorruptible trepitjant-li els talons al més pur estil Tom & Jerry. Un personatge aparentment honest que es creu un pària només per ser posseidor del dot de la honradesa, però que s'adona que la realitat és més complicada quan qualsevol persona, fins i tot els qui es regeixen per codis d'honor correctes, pot cometre errors, i que qualsevol és capaç de fer mal als altres sempre que jugui a sobreviure a la jungla, fent això més difícil distingir entre els bons dels dolents. Només garantint que els que fan de bons són bons i es comporten com a tals, es pot començar a posar les coses al seu lloc.
Dirigida per un sempre camaleònic Ridley Scott, que ha fet des de pel·lícules enormes com Blade Runner, Gladiator o Alien, a projectes més independents com Matchstick Men (Los impostores), o d'altres que costaria atribuir-li havent llegit els noms anteriors, com Hannibal, 1492 o Thelma & Louise. Llavors reutilitza a un dels seus actors preferits, com és en Russell Crowe, i li encolomen un altre monstre ja de feia molt interessat en el projecte, i crea una molt bona peli, ben ambientada, on es diu i es fa tot el que s'ha de dir i fer: en altres paraules, amb la duració perfecta. I tot això amb una estupenda ambientació dels 70-80.
Un Denzel, ja dic, correcte sempre en el seu repetitiu paper de rei del mambo (no és despectiu, però és que és per a mi ja no pot fer res que em sorprengui, pq sempre ha estat massa constant en la seva qualitat, i ja no crec que tingui res més a aportar a una vida d'actuacions sempre molt lloables), i a un Russell Crowe esplèndit en una de les seves interpretacions més humanes, en una carrera plena d'ocasions per veure l'elegància del seu treball, i la capacitat de convèncer-te de pq és una gran estrella, amb papers tan diversos com Gladiator, A beautiful mind, Master and Commander, A good year...
Nota: un 8-8'5 (depenent de lo lateral que estigui la pantalla del cine). No, no, un 8'5-9, encara que sigui per una de les seqüències finals, amb el desplegament policial que posa les coses al seu lloc
5 comentaris:
m'han alegro que t'hagi agredat. Ja et vaig dir que era una bona peli, i suposo que guanyara uns quans Oscars.
vagi be!
Ei, ara que ja sabent les dos pel·lícules guanyadores dels globus d’or, la Expiación i Sweeney Todd, la primera s’ha estrenat aquesta setmana passada, i la segona diria que s’estrena aquesta o la següent. Que en penses d’aquestes pel·lícules, creus que s’han d’anar a veure només per haver guanyat?
Gràcies, vagi be!
Lo de "depenent de lo lateral que estigui" perquè ho dius? A mi em va tocar veure la pel·li des de segona fila i a la punta i la veia en 2D, tu també?! Seria graciós, podríem dir que l'hem vist com ningú ho ha fet més que nosaltres. Jo li posaria un 7,5-8: Està dirigida amb molt de gust i el guió està força bé però no diu res de nou, no passarà a la història. És allò de la feina ben feta i prou.
Tot i així, crec que en Denzel ha perdut tota la credibilitat que tenia per haver-se posat aquell abric i el gorrito de senyora ... hahaha. Ara ja no ens el tornarem a creure mai. Sort que de seguida surt de la ceguesa i el crema amb tota la ràbia que es mereix!
Un petonet, guapa!!!!!
JAJAJAJA m'ha encantat la teva observació sobre l'abric de "chinchilla" d'en Denzy, la veritat é que és el comentari més graciós que he sentit al respecte de la peli.
Amb lo altre estic d'acord en TOT el que has dit, però avui en dia fer les coses bé té TANT de mèrit... estem en la societat de la mediocritat, ves!
I respecte a la posició... doncs no era ben bé segona fila, sinó cinquena, però sí estat a la punta... Però el mèrit va ser no haver-me aixecat de la butaca i pirat després d'haver vist un vídeo musical (wenu, la gravació d'una cançó) de navarra abogant a la solidaritat i no sé quines merdes. El vídeo+cançó més cutre de la humanitat. I swear it for god. ;)
You're simply the best, titi!
Doncs a mi em va agradar molt, (pst!guai no?em coincidit ksta vgda!jeje)
Mira, si que es veritat que no és la gran peli a la qual li dedicarem un lloc en la llista de les nostres pelis preferides, però..ostres està tant malament el tema del cine!!que jo em vaig kedar "satisfeta" per haverme distret durant quasi 3 hores!es van passar una mikona amb el temps, no se..ia un moment de la peli que avança lentament.. Però bé, bé pq últimament (bé..més aviat parlaria d'anys) no hi ha un gran cine a destacar, cauen molt de tant en tant pelis que es poden veure, pro això..no és prou!! Reconec que sona tot plegat a comentari exigent de la ostia, però..és el ke ia!
TINC MOLTES GANES DE VEURE LA NOVA DE BARDEM!!
Nina!petunikus
Publica un comentari a l'entrada