Les últimes pelis que he vist

S'ha de ser imaginatiu, espabilat i aplicar sempre per sobre de tot el principi de supervivència. Així que a partir d'ara el blog de les tortugues agòniques serà el lloc on escriuré les meves impressions sobre les pelis que vaig mirant.

Com per ficar-te ara amb un rus tatuat...

Sobre la última peli que he vist, "Promeses de l'est" l'únic que puc dir és que és una d'aquelles pelis on t'adones pq altres països que no són Espanya no doblen les pelis. Que per molt bé que ho fa el doblador d'en Viggo (que MAI deixaré de reivindicar que la peli on més guapo ha estat amb diferència -tenint en compte que jo no el trobo guapo- és la sempre recuperable "Lord of the rings"), mai serà prou bo com per no merèixer escoltar a l'actor/pintor/poeta/fotògraf/plurilingüe/místic/nudista peça clau d'aquesta peli. Amb un to força apartat de la moralitat, prò amb una visió molt rosa dins del realisme de la trama, aquesta peli que tracta sobre les màfies de l'est prò sense ser excessivament explícita (no confondre-ho amb la violència, que sí és molt més explícita) i que guarda les seves armes amb la figura ambigüa d'un element extern de l'organització i la seva relació amb aquesta. Tal com entra a la "família", per la porta del darrera, també ho fa a la peli mentre a mida que avança la trama va agafant protagonisme, tal com importància va adquirint a la història. I mentre el pastís es destapa, una figura que fa de contrapunt, la vessant més humana de la història, un element aliè a la cosa, un entrecreuament de dos móns separats: "el bo o innocent" representat per Naomi Watts i un més pervers i corrupte representat per la màfia russa.

Per què cal mirar aquesta peli? Doncs:
1) Perquè Viggo Mortersen és un actoràs de collons per qui paga la pena veure una peli com aquesta, que pot no ser atractiva per a tots
2) Perquè està bé veure que no tots els dolents són tan dolents com sempre... i que hi ha dolents que són tan dolents com semblen (o més i tot)
3) i més important. PQ enlloc veureu una BARALLA de tres minuts en pla seqüència amb un tiu EN BOLES!!

I parlant d'actors a qui els agrada despullar-se... (per bé del sexe femení, esclar)

La penúltima que vaig veure (el dissabte) va ser la última estrenada d'en Woody Allen (ho dic pels despistats que creguin que parlo de la filmada a Barcelona, portadora de tanta controvèrsia per les subvencions catalanes i d'un nom tan poc original com el k li han posat). Aquesta és "Cassandra's Dream", protagonitzada pels guapíssims Ewan McGregor i Collin Farrel. A veure... impressions... A mi, sincerament, em serveix el comentari fet al final de la peli pel meu acompanyant, l'Erik: "oye, verdad k esta peli no es de Woody y os la ponen un sábado a las 4 d la tarde y la véis como una de serie B total?".

El problema o gran sort de directors com en Woody és que mai saps si les pelis t'agraden pq són d'en Woody o et deceben precisament tb pq són d'en Woody.
Encara ara estic païnt les meves impressions sobre la peli.

D'acord, està clar que només el fet de veure l'Ewan durant dues hores a la pantalla ja fa que em pagui la pena pagar 6 euros, la veritat. Si li sumo un actor a qui mai havia donat cap mena de credibilitat i al que tenia més que tírria com és en Colin, que a sobre de bo (que ho està, és innegable) actua millor que tots els de la peli junts (excepte en Tom Wilkinson, que fa un paper tremendu, amb un personatge que ens recorda que som a una peli de Woody Allen, però el Woody Allen menys histriònic, amb la mateixa essència neuròtica i surrealista però ara ja més asserenada dins lo inevitablement cínica, indissacioable del cinema Allen).

No sé, a mi em dóna la sensació que és una de les pelis més honestes a la dinàmica Woody Allen: preparo tres pelis que són de qualitat diverses. Em poso en sèrio amb una mentre les altres les vaig tirant endavant amb el carinyo d'un pare que mentre prepara el seu fill gran per ser pilot de fórmula 1 no deixa de repetir que ser secretària i cap del departament de so de l'Fnac són feines igual de dignes i valuoses. Segons el meu parer això va fer anteriorment, amb Match Point, Melinda i Melinda, i Scoop. Amb Melinda i Melinda preparava el terreny, amb Match Point pretenia lluir-se i amb Scoop buscava donar una dosi del més pur estil Allen per donar-nos un kit-kat. A mi em va agradar moltíssim més Scoop que les anteriors, pot ser amb més afinitat cap als meus gustos.

Aquesta és comparada a Match Point, pq hi impera aquest estil més europeu, afectat i angoixant. A més la trama argumental és potser força més semblant que Scoop, per exemple, tot i que el toc d'ironia i l'humor de fons (molt més enterrat que el present a l'última peli on Allen s'ha reservat un paper) té més a veure amb aquesta segona, tot i que amb un tractament més subtil.

Potser no és la peli del segle (treieu el potser, que llavors ens confonem), però és agraïda quant a peli per passar l'estona. El final sí és criticat per ser potser massa atropellat. A mi m'agrada la sensació de veure que un director fa el que li rota i, literalment, es queda tan ample. Són les deu, és hora de plegar, i tinc gana. Nosaltres donem poder als notres ídols i ells l'utilitzen. No us agrada? És responsabilitat nostra, així que...

Jo la recomanaria molt més com a peli de videoclub (repeteixo, videoclub, no baixada!que després podeu fer el que volgueu, però no m'ho expliqueu, siusplau) que per anar fins al cine a veure-la havent-hi altres pelis millors com "El Orfanato", de la que de seguida parlaré.

En ocasiones veo... niños que dan un giñe que te cagas!!

Hi ha vegades en que et sorprens de com l'univers que gira al voltant dels tòpics es desmorona.

Fa un temps es va arribar a la conclusió que el cinema espanyol no havia de ser tot necessàriament depriment ni cutre. Grans comèdies i alguns dramons bons ens ho demostraven.

Un dia, de cop, aperegué el nen lletjot i no molt simpàtic Amenábar. Alguns han demostrat que moltes de les seves pelis tenen molt de plagi, arguments i plans idèntics a altres pelis obviament més dolentes i desconegudes. Tot i així, de cop, apareix una pel·lícula dirigida per aquest nenet desertor de l'escola madrilenya de cine amb una de les grans de Hollywood i... TOTS FLIPANT. El truc? Moooooolta pasta i uns actors tremendus. La pasta dóna la felicitat? No, prò ajuda moltíssim. En el terme cinematogràfic... la pasta dóna la qualitat? No, però pot ajudar moltíssim. Si es sap fer bé.

El cinema espanyol, doncs, sempre ha subestimat la pasta, creient que tant guions com actors eren prou bons. Els guions resultaven dolents i els actors... pitjors.

Però una peli boníssima i sorprenent apareixia amb un toc spanish. però pq ho posava als crèdits, que sinó...

Però el toc definitiu al cine fantàstic o de suspens/terror el va posar guillermo del toro l'any del triplet mexicà a les cartelleres. Una peli fantàstica, no només com a descripció genèrica sinó qualitativa. Amb "El laberinto del Fauno" va deixar que el savoir faire del cinema americà (expressament dic americà i no ianki) impregnés a l'estil ibèric. Vèiem una gran pel·lícula identificant tot d'icones espanyols i.. era raro! Quin gran argument i de cop... els actors també eren bons (sempre descartant l'ariadna gil, clar). I sumat a tot això... OOOOOOOH! A més la peli estava ben feta!! No enteníem res.

I del Toro ha tornat a fer-ho. No com a director, aquesta vegada, sinó assegurant la pasta i, molt probablement, la qualitat en conseqüència.

Així una vegada tenien el guió, els decorats i la direcció (tot el que entrava en la part de... pasta!!) i ara faltava integrar el tema dels actors. Ale, un nen PRECIÓS (riu-te'n del nen del fill d'en Will Smith o de la nena de Little Miss Sunshine), una actriu que va passar de ser ridícula en el seu paper de presentadora a una grandíssima actriu que carrega el pes de tota la peli sense perdre la força en cap moment.

La peli no us l'explicaré, perquè l'heu de viure.

La meva valoració: MOLT BONA. Gran elecció pels Oscars. A veure si guanya sempre que no hi hagi un comenptidor més digne, com l'any passat va passar amb "La vida de los otros".

Per cert: NO APTA PER A TAQUICÀRDICS!!!! (ni per gent que vulgui aixecar-se a pixar per la nit)

PUNTUACIONS:
HISTORIAS DEL ESTE: 7'5 (encara que només sigui per la baralla nudista més brutal del cine)
CASSANDRA'S DREAM: 7'5 (li pujo mig punt a l'inicial que li vaig donar només pq adoro l'Ewan)
EL ORFANATO: 9 (i seria just donar-li el 9'5, per crack i pq va ser profe del meu germà i a ell li va agradar)