A la vida es pot estar orgullós de moltes coses, però n'hi ha d'altres que millor no dir-les mai. Si t'agraden les pel·lícules de David Lynch, el cinema iranià i la música indie-pop, no dubtis a revela-ho, seràs digne d'admiració; si t'agrada esmorzar amb una cullera d'Star-Trek, trobar-te cada setmana amb els Amics de l'espasa làser i t'adorms abraçat al teu Ewok a tamany natural, NO HO DIGUIS MAI A NINGÚ!
Aquest és, sens dubte, el precepte bàsic de l'èxit o fracàs de qualsevol adolescent/jove amb motivacions artístiques "especials": el que es pot dir es diu i el que no, no. Amb tot, sembla que el fenomen està fent un gir progressiu de 360 graus que comença a fer-se patent de mica en mica.
Què tal és el teu nòvio? Gordo i lleig però va vestit de Jedi i em té el cor robat ...
Fins fa quatre dies, els freakies es limitaven a la intercomunicació virtual, la que els és pròpia. Milers de llars de tot el món amagaven rere les seves pantalles d'ordinador les ulleres de cul de got i les samarretes de Ghosbusters de tots els nens que, sense haver pogut fer res per evitar-ho, havien nascut N·E·R·D·S. Alguns publicaven tímidament els seus blogs a internet i organitzaven trobades en espais delimitats per camps de força magnètica per deixar-se anar i gaudir plegats i sense resticcions d'orgies matemàtiques i partides de màgic. Però alguna cosa ha canviat i avui els nerds es passegen amb impunitat pels carrers de tot el món: ha arribat l'era de l'ORGULL NERD.
Jo no volia ser NERD però vaig nèixer amb aquesta cara i no vaig poder dir que no. Oh sí, temeu-me a mi i al meu Black Lotus!
És un fenomen inaudit que ha deixat sense alè a la població de les ciutats més cosmopolites del món fins el punt que avui els diaris espanyols es feien ressò de l'ascens imparable de les comunitats de "nerds" i "nerdes" que han près la decisió de sortir al carrer i aixecar les seves espases làser en contra de les lentilles i les samarretes de colors plans saturats. Als Estats Units el fet ja no té marxa enrere. Moviments com el Nerdcore, el Nerdmetal o el Video-game rock són el pa de cada dia de les emissores radiofòniques estatals i han aconseguit fer "sortir de la càpsula hoi-poi" a milers de raros de tot el món.
Els Nerds són ja una espècie pròpia. En l'ambit musical han trobat un líder (MC Frontalot) que canta les penes dels freaks en forma de rap; en el del videojoc, PAX és l'organització nº1: "perquè mai més hagin de jugar sols a casa", però el més preocupant de tot és que els nerds tenen el seu propi dia de l'orgull: d'aquí al 25 de Maig encara hi ha temps, però caldrà anar per feina si no volem haver de suportar una manada de pells amb pústules i orelles de gat caminant pels carrers sota l'himne unisònic d'Star Wars.
Aquest és, sens dubte, el precepte bàsic de l'èxit o fracàs de qualsevol adolescent/jove amb motivacions artístiques "especials": el que es pot dir es diu i el que no, no. Amb tot, sembla que el fenomen està fent un gir progressiu de 360 graus que comença a fer-se patent de mica en mica.
Què tal és el teu nòvio? Gordo i lleig però va vestit de Jedi i em té el cor robat ...
Jo no volia ser NERD però vaig nèixer amb aquesta cara i no vaig poder dir que no. Oh sí, temeu-me a mi i al meu Black Lotus!
Els Nerds són ja una espècie pròpia. En l'ambit musical han trobat un líder (MC Frontalot) que canta les penes dels freaks en forma de rap; en el del videojoc, PAX és l'organització nº1: "perquè mai més hagin de jugar sols a casa", però el més preocupant de tot és que els nerds tenen el seu propi dia de l'orgull: d'aquí al 25 de Maig encara hi ha temps, però caldrà anar per feina si no volem haver de suportar una manada de pells amb pústules i orelles de gat caminant pels carrers sota l'himne unisònic d'Star Wars.
Que la força ens acompanyi.
Kamikatze
4 comentaris:
sincerament, i no vull anar de visionària, sempre he tingut més por a aquesta gent de la que les seves pintes es mereixien.
Els he vist sempre com una amenaça per la humanitat, ja que creia que era una tribu urbana que controlava el món rere la seva aprença de marginat de la classe. pensava que eren una raça superior disfressada de pardillos que només volien desviar l'atenció per així tramar les seves estratègies de dominació de l'univers i que ens agafés a tots per sorpresa. per què sinó es posen un nom tan patètic com NERDS quan és molt evident que el nom en qüestió recorda a LERDS? o LERDOS!? Doncs per dissimular!! per res més.
ara, parlant seriosament (en realitat no, ara ve el moment nazi total) quant de mal fa la calma relativa, eh! :
països sense guerres, sense gana, sense problemes importants més enllà de les hipoteques*...
*[a veure, el problema és important, sí, però no és com el sida...
em refereixo que l'altre dia veia un tiu que sortia per la tele a un apartat de tele-denúncia i deia: quin horror el tema de les hipoteques! quina desgràcia. I quan t'explicava el cas la cosa era que s'havia ficat a dues hipoeteques de dues cases, una d'elles amb jardí i piscina... ¬¬' és que ara la gent es fot en hipoteques pq TÉ DRET a tenir una casa pròpia. si a veure, jo no dic que no, ara TENS OPCIÓ a no fotre't en una hipoteca (i més de no fotre-te'n en dues per pura avarícia, pq et creus el gran gurú del negoci claríssim i se't cau el món a sobre quan veus que l'has cagat per anar de llest). que no dic que no sigui una putada, però no és com si et caigués un camió a sobre i t'haguessin d'amputar les cames...
Tot i que aquest és un tema a part.)]
Conclusió: ja passava a Herois, quan l'animadora (per mi més coneguda com "Salva la animadora", que sembla que sigui una transexual amb Salvador de nom al DNI)és votada per tots els "no popularS" de l'insti. Ja ho tens. Divide y vencerás? Això ha passat a la històra. Ara és: busca per les canyeries, troba'ls, organitza'ls i ja tens el teu excèrcit.
Què xerres, Carlota? Que t'ha donat el siroco? ;-)
I pel que fa als nerds... Gineta, carinyo, recorda que el somni del teu xorbo era tenir eun "Black Lotus", així que "rispetta tradicion".
molt bo l'article dels nerds ^^,
El que més mola del tema és que si paro a pensar jo sóc també bastant NERD ... i m'encanta.
Publica un comentari a l'entrada