Hi ha un òrgan fisiològic a qui la gent no para d'atribuir sensacions que rarament deu experimentar (i dir rarament és la xorrada més gran que he dit en les últimes vint paraules, pq o ho experimenta o no), com l'enamorament o la por o... l'emoció. el teu escrit, gina, m'ha emocionat (i jo no ho he sabut fins que el meu cervell, que és més llest que jo m'ha dit: nena!! emociona't!! i llavors... zas! emocionada. la simplicitat humana), i m'ha emocionat molt, en la intensitat en que el descobriment d'una publicació d'un rigor científic excepcional em va impactar i perturbar.El hacha no le impide a George tomar cada dia un magnífico desayuno. Al contrario, ahora no necesita tomar hierro, así que tira por desayunos más sabrosos
Anem per parts (i obviaré la broma del famós personatge de terror citat a la mítica -i absolutament idònia per cantar durant els sopars de les colònies parroquials- dels Lax'n'busto), mai m'he estat d'esmentar la meva passió per la ciència a tot aquell qui em volgués escoltar. I, orgullosa, he demostrat aquest interés a través de la meva motivació per aprendre més sobre temes relacionats amb el camp científic, o obrir debats d'aquest caire, cosa àmpliament demostrada al nostre blog, on s'han tractat temes com la selecció natural o hem posat de manifest sempre el nostre respecte cap a altres espècies... (gina, amaga el títol del blog abans que ningú miri).
Bé, doncs després d'aquesta explicació entenc que qualsevol comprendrà la meva emoció en descobrir una publicació fresca, intrèpida, rigurosa, professional, entregada absolutament a la ciència i a la resolució dels seus misteris.
Per tal de no sobresaturar-vos de portades d'aquest magnífic noticiari, us avançaré que la història del nen vampiru té suc... i és que Love, actually... is everywhereAquesta és Noticias del Mundo, que, tot i que per a alguns pugui semblar un acudit, d'aquí poc li tindrem més confiança que a qualsevol informatiu o diari actual. Temps al temps. O... no és cert el que ja en el seu moment vaticinava aquesta versió extraoficial i vulgar dels glamourosos X files, que la baba de cargol va bé pel cutis?
Mulder... parece que a este marciano le moleste que por fin podamos echar un polvo...Ara per ara,, confio més en l'existència d'un fill d'Elvis Presley que viu a La Manga, que en la bondat i honradesa de qualsevol polític.
Enteneu que aquest era obligat, oi?
3 comentaris:
Aquiesta publicació feia una gràcia que flipes en un moment en què els freaks eren encara els marginats de la classe. Ara que ser el raret s'ha convertit en la millor carta de presentació, un diari com aquest està inevitablement destinat a l'èxit rotund. El freakisme s'ha elevat avui en categoria de privil·legi i el lloc dels marginats l'ocupen ara els gordos i els de les nàutiques i el cocodril. (Va com va). Tinc una proposta: reprenem aquest model i endeguem una nova revista de notícies inverossímils!!! Qui millor que una experta en zombies com tu i algú que ahir es va tragar Silent Hill com jo per aquesta tasca ????!!!
Primera notícia imminent (quan torni de l'empordà i de Santiago de Compostela).
Un petó precious!
Ec no sé qui sou però flipo en lo vostre bloc!!! que bo!!!
Siusplau a la proxima entrada expliqueu la història del niño dracula o no sé que ere... Ho necessito saber!!!!
I per cert creus que podria trobar aquest diari o revista a la llibreria del meu poble???
La vull trobar!!!
Felicitats pel bloc!!
Publica un comentari a l'entrada