Crec k és el moment. el moment per confessarho, per confessar que... sóc hermafrodita! Avui he descobert, però, una paraula k allunya una mica del tabú la meva condició sexual: intersexual. Així que, de cop, la meva vida ha donat un gir de 180º (expressió delicada, pq x un petit error de càlcul, la gent és capaç de crucificar-te fins la mort) Així que avui he descobert que ja no he damagar la meva condició sexual pq hi ha un terme amb k anomenar-la k, a sobre de confondre ja de per sí, sona a "moderno". Sí, senyors, el "modernismo" però dit amb accent pijo que s'associa a un peculiar (força ridícul prò tb força ben acceptat per la societat actual) estil de cromo i xapa, cutre per lo retro-cursi-repe k és. en fi, k la meva vida canviarà, espero... tot i k més igual, pq com a intersexual no depenc de lexterior per trobar la pau, pq... jo assoleixo la PAU INTERIOR.i mentre s'ofega la mires, pq és de les poques k no sap nadar, i no sura pq la closca li pesa. I penses: pq he anat a topar amb una d'akstes k han eskivat la ferotge llei de la selecció natural? és una tonteria, sí, però mentre els pensaments se succeeixen al teu cervell amb una lentitud insospitada l'animal s'enfonsa, i s'enfonsa. quan la imatge dels seus menuts però penetrants ulls negres arriba am retràs al teu cervell, la teva mà reacciona i s'estira per submergir-se en una bassa humida i fastigosa de moc dapit prou líkida com per resultar relativament transparent però prou espessa pq notis els desagradables grumolls enganxant-se als teus dits.
al final la reculls, mig morta, tèbia; mou com pot les extremitats, només per demostrar-te k és prou viva com pq no la sacrifikis llençant-la altre cop a la bassa. i de sobte, ho veus i no tho creus: et somriu. et kdes per a tu aksta informació, pq ningú et creurà quan ho explikis, però tu i ella sabeu la veritat. serà un secret propiciat per la tensió i ladrenalina duna situació tan delicada com és una experiència propera a la mort. això us unirà per sempre. mai oblidaràs el dia k vas salvar la tortuga, el dia k no la vas deixar morir. i per molt k els altres diguin i pensin, tu sempre sabràs k va passar akll dia, sempre sabràs kina és la realitat.
"lalalalalalala k content k estic!!"
cargol o tortuga?! (no contesteu, sabem k no ens llegiu)
4 comentaris:
El modernisme és una farsa (de modernete, no de gaudinià). Fa pudor d'aspiracions de grandesa i de notorietat social, no mola. Però ser hermafrodita sí. Mola molt gaudir per tot arreu. El que també mola molt és la baba de cargol que permet fer meravelles com "celltone", una crema facial. I saps què m'agrada més? Aquest atack directe als nostres no lectors que passen per aquí i diuen "sí, sí, ja sé que tens un blog" ... però no s'ho llegeixen o no comenten res sobre les nostres noves tendències sexual ...
(Si les dues fóssim cargols podriem fer una al·liança contra en tortuguín a qui, per cert, agrada més la carn que al PP els DVDs manipulats).
Guapa!
al respecte del teu post (ara crearem una nova moda k serà tenir un blog per postejar-nos mútuament. espera... això em sona a fotolog... o a conversa...
NO! és la moda d'anar creant nous sistemes per comunicar-nos, obrir moltes vies per assegurar-nos k segur k una com a mínim soibreviu!)
tens raó am tot, am lo del modernisme de cartró (per ser tot fatxada, prò a sobre inestable), amb la baba de cargol (podríem recuperar el teu comentari al respecte k en vas fer al flog. veus k interactives som i quants recursos tenim?), i sobretot am la lluita cargols vs. tortuguin (i obvio el comentari als nostres estimats lectors, però telepàticament et dono suport, però no vull k ells sapiguen com de decebudes estem am ells per no interessar-se per les nostres inkietuds...)
eh, lectors, gràcies a tots pq vosaltres sou els k ens doneu forces!!!! (:P sempre he volgut anar de diva de la cançó, o la interpretació i deixar anar aksta patranya i kdar-me tan panxa. serà k el tema monetari no els dóna força... al contrari, pobres, les butxakes plenes de doblons deuen ser un pes farregós kls amarga lexistència sobremanera...)
jajajajaja si això fos una conversa en persona seria més fàcil, i podries veure que he rigut de veritat.
Gracias por este culebroni.
Sóc en Xevi des del gimnàs, escric com a usuari anònim perquè passo d'iniciar sessió ara.
Bé, només volia dir-te que estàs com per què et tanquin i no carbures. Ni tu ni l'altre cargol amb qui comparteixes closca al blog.
Mereixes ser de la RFR.
http://racocatala.cat/rfr/
Publica un comentari a l'entrada