ARE u GONNA BARK ALL DAY, LITTLE DOGGIE, OR ARE u GONNA BITE?
m'agraden els gossos. no tots, esclar, però magraden. m'agraden sobretot els grans. com més grossos més m'agraden: pastors alemanys, alaska malamutes, huskys, labradors... els petits, ja, són una altra cosa; els petits els trobo odiosos, com rates, tan bordar i tan donar pel cul, tan lletjos, tan... canis. m'agraden tant els grans k fins i tot seria capaç de quedar-me un parell de dies am el gos (gran) dalgun amic, per fer-li un favor... imagineu-vos!!
el fet és k la meva tia té un gos (sips, EL gos!). akt gos és carinyós, amable, alegre, educat... wenu, podria omplir tota la pantalla am virtuds cap a ell; més o menys am les mateixes que adjudicaria a una tortura xina...
Bé, el que va passar ahir pot tenir molta gràcia o gens depèn del prisma amb què es miri. Jo n'hi vaig trobar poca, de gràcia, prò serà pq de nit i costipada aquestes coses senten pitjor...
El fet és que ahir el meu germà va venir a dormir a casa la meva àvia. Aquesta, salomònicament, va decidir que posaria un pelgatí a lhabitació de la meva tia (bé, en realitat un sofà-llit), i allà seria jo transportada. El meu germà, en canvi, s'apoderava del meu llitet, calent i tovet. Vaig estar a lhabitació, parlant pel portàtil pel messenger, fins que el nin va decidir k les tecles li molestaven per dormir (evident, ho sé). Total, k al més estil ionki dinternet vaig sortir al passadís, a ajure'm sobre el fred terra de rajola. Poc més tard, sota la recomació dun amic d'anar a dormir i intentar curar-me el costipat que arrossego (que encara no sabem si empitjora o no), vaig tancar lordinador, i vaig voler anar al lavabo. Lescampadissa de roba i maletes del meu germà em va fer impossible trobar una de les dues sabatilles, tot i que ho intentés durant força estona palpant el terra.
Wenu, creient k anar tapada dun peu ja era suficient i que podria suplir la falta de laltra sabata a partir de donar saltets, vaig decidir entrar al lavabo i vaig acomodar el meu peu en un agradable bassal calentó de pixat de gos. mmmmmmmmmmm... k fort!!, no sabia k els somnis es complissin sense haver de bufar espelmes... ¬¬
En fi, am el peu xop i el pantaló mullat, el meu costipat tenia, clarament, els dies contats. Vaig rentar-me el peu, i vaig procedir a decidir k feia amb el pantaló: si rentava el tros afectat aniria a dormir amb el pantaló moll i... dolent pel costipat. Si em treia els pantalons... dolent pel costipat. El peu humid tb era dolent pel costipat... I el pantaló pixat... Guarrada! AGHHHHR, kin problema de cop i volta!!! putu gos!!!!
Wenu, després d netejar-me bé, i intentant acabar la nit com fos, vaig anar cap al sofà a dormir duna vegada quan, de cop.... El gos! còmodament aposentat al meu llit provisional!! Ale, el pixaner cnovertit en el rei de la casa, restregant el seu pèl am restes de pixat pels meus llançols....
Bueno, per acabar dir que lo desagradable de la nit no va acabar aquí pq em va costar tremendament dormir... Però en fi, aquest matí només aixecar-me he anat cap al llit desokupat que em pertany... el meu estimat llitet.
el fet és k la meva tia té un gos (sips, EL gos!). akt gos és carinyós, amable, alegre, educat... wenu, podria omplir tota la pantalla am virtuds cap a ell; més o menys am les mateixes que adjudicaria a una tortura xina...
Bé, el que va passar ahir pot tenir molta gràcia o gens depèn del prisma amb què es miri. Jo n'hi vaig trobar poca, de gràcia, prò serà pq de nit i costipada aquestes coses senten pitjor...
El fet és que ahir el meu germà va venir a dormir a casa la meva àvia. Aquesta, salomònicament, va decidir que posaria un pelgatí a lhabitació de la meva tia (bé, en realitat un sofà-llit), i allà seria jo transportada. El meu germà, en canvi, s'apoderava del meu llitet, calent i tovet. Vaig estar a lhabitació, parlant pel portàtil pel messenger, fins que el nin va decidir k les tecles li molestaven per dormir (evident, ho sé). Total, k al més estil ionki dinternet vaig sortir al passadís, a ajure'm sobre el fred terra de rajola. Poc més tard, sota la recomació dun amic d'anar a dormir i intentar curar-me el costipat que arrossego (que encara no sabem si empitjora o no), vaig tancar lordinador, i vaig voler anar al lavabo. Lescampadissa de roba i maletes del meu germà em va fer impossible trobar una de les dues sabatilles, tot i que ho intentés durant força estona palpant el terra.
Wenu, creient k anar tapada dun peu ja era suficient i que podria suplir la falta de laltra sabata a partir de donar saltets, vaig decidir entrar al lavabo i vaig acomodar el meu peu en un agradable bassal calentó de pixat de gos. mmmmmmmmmmm... k fort!!, no sabia k els somnis es complissin sense haver de bufar espelmes... ¬¬
En fi, am el peu xop i el pantaló mullat, el meu costipat tenia, clarament, els dies contats. Vaig rentar-me el peu, i vaig procedir a decidir k feia amb el pantaló: si rentava el tros afectat aniria a dormir amb el pantaló moll i... dolent pel costipat. Si em treia els pantalons... dolent pel costipat. El peu humid tb era dolent pel costipat... I el pantaló pixat... Guarrada! AGHHHHR, kin problema de cop i volta!!! putu gos!!!!
Wenu, després d netejar-me bé, i intentant acabar la nit com fos, vaig anar cap al sofà a dormir duna vegada quan, de cop.... El gos! còmodament aposentat al meu llit provisional!! Ale, el pixaner cnovertit en el rei de la casa, restregant el seu pèl am restes de pixat pels meus llançols....
Bueno, per acabar dir que lo desagradable de la nit no va acabar aquí pq em va costar tremendament dormir... Però en fi, aquest matí només aixecar-me he anat cap al llit desokupat que em pertany... el meu estimat llitet.
Ki és ki, ara?!
1 comentari:
He de dir-te que el gos de la teva àvia és l'ésser més detestable del món i que la teva experiència nocturna és tan asquerosa com divertida de llegir. M'ha fet molt gràcia, ho he de reconèixer. Però el dia que un snauser es pixi als meus pantalons de pijama i després em mulli els llençols del sofà llit que m'ha tocat perquè no sé perquè el meu germà s'ha quedat l'habitació ... aquell dia agafaré el gos i em faré la sabatilla que em falta, t'ho asseguro.
Publica un comentari a l'entrada