dilluns, 15 de desembre del 2008

Punk'd

Tinc... gustos peculiars. I tinc... una manera encara més peculiar que els meus gustos de gastar-me les peles en els meus gustos peculiars. Fins aquí tot bé?

Sempre m'han entusiasmat les tomes falses. Tant és així que preferia veure els últims 30 segons del Príncep de Bel-Air que els episodis sencers, perquè per a mi era a aquells últims 30 segons on en Will Smith arribava a fer-me més gràcia. Quan van sortir els DVDs (i s'anunciava que, amb el temps, les cintes de VHS desapareixerien -i amb elles la meva col·lecció-) em va entrar un baixon que de seguida va desaparèixer quan vaig conèixer les noves possibilitats que oferia aquest nou format audiovisual. Els extres!!! Vaig descobrir que podia fins i tot fer-me fan dels extres d'una peli amb els de El senyor dels anells. I d'ençà de llavors he anat fent una nova col·lecció sempre intentant que les pelis que comprés tinguessin extres.

Fins que un dia vaig descobrir un programa curiós que venia a ser una versió glamurosa d'aquell altre que sempre m'havia agradat -Inocente, inocente: Punk'd. Bromes a figures de Hollywood, tant del cine, música o moda. I com sempre passa als USA, eren bromes currades gràcies als elevats pressupostos que tenen sempre entre mans.

I l'altre dia, al dia del soci de l'FNAC (tb conegut com: el dia en què compres coses que no necessites pq et fan 60 cèntims de descompte) vaig trobar-ne la 2ª temporada pel preu de 8 euros. Encara no sé quin tipus d'inversió he fet, però mentre us deixo amb el Punk'd que més m'ha molat de la història del programa, el de l'Elijah Wood, i vaig a esbrinar-ho.




Ohhhhhh!! How cuuuuuuuuuuuuuuuute!!!

Extra! Extra!! Perla d'última hora!!



En realitat em sap greu, pq només per ser Frodo es mereix el meu respecte, però... si fas mèrits per perdre'l ja és cosa teva!!